Atrapat

I com sempre, la meva mala sort torna. Hi ha d'haver un intent d'atemptat terrorista JUST el dia que marxo i han de cancel.lar JUST els vols a curta distancia... Deixem-ho clar: Deu m'odia. I les seves raons te, perque ens hem d'enganyar. Pero la conclusio final es que estic aqui atrapat fins diumenge, que es el millor que he pogut aconseguir (amb EasyJet a mes...). Per sort sembla que em podre estar a la Universitat, ja que al preu que van els hotels aqui ja em veia dormint dalt del LondonEye...

Be, com a minim tinc dos dies (be, un, perque despres de la moguda d'ahir avui estic rebentat) per visitar algun indret que m'he deixat per manca de temps...

A tots aquells que estaveu contant els segons fins la meva tornada, ho sento molt. Com va dir ma mare quan vaig trucar a casa per informar, "es aquest Blair dels collons...".

La fi del cami...

He arribat a una conclusio: m'estic arruinant. Be, matisem-ho aixo: com que la meva tarja de credit esta associada a la llibreta de ma mare (quan la vaig fer encara era menor), la que es deu estar arruinant es ella. Segur que torno a casa i el banc s'ho ha endut tot, inclos el gos, perque no ens queda ni un duro. I es que afrontem-ho: que Londres es carissim no es un mite sino la pura i dura realitat. Es el tercer cop que vaig al caixer jurant-me a mi mateix que el que trec em durara fins el final de la meva estada aqui... be, nomes em queden dos dies utils, aviam si aconsegueixo passar amb els 30 pounds que em queden.

Passant a temes mes concrets, aquest cap de setmana no vam anar a Escocia pero si que vam passar dos dies a un poble anomenat Bournemouth. Es a dir que vam anar a la platja, basicament, perque el poble en si es lleig de collons (i com es habitual a tots els pobles anglesos de la punyeta, sino portes una identificacio que ells considerin valida no et deixen NI ENTRAR a cap restaurant... de poc ens morim de gana, sort del Pizza Hut), no entrem en comparacions amb Baños de Montemayor (tindre unes paraules sobre aixo d'aqui uns moments). Pero la platja esta molt be i em vaig cremar el nas, com sempre, tot i que no extremadament, de manera que ara ja presenta un aspecte normal. El diumenge vam llogar un viatge amb vaixell per la costa, i tot i que vam pujar en el viatge equivocat (be, ens ho van indicar malament) va estar força be. El que jo temia contemplar era el nostre hotel, basicament perque a la web de l'hotel si anaves a l'apartat "User Comments" et trobaves que els usuaris d'aquell resort n'havien dit perles com ara "Stay away!", "Worst night ever" o "No, no... arghhh!". Realment no n'hi havia per tant, pero aixi i tot tenen uns criteris una mica estranys. M'explico: tots tres (vam anar-hi nomes tres, basicament perque en Rob havia anat a Roma i s'havia deixat una millonada alla... jo crec que ha endeutat Nova York sencer) vam pagar exactament el mateix, pero les habitacions augmentaven exponancialment de qualitat: la primera era petita de nassos (el problema era que l'armari era igual de gran que l'habitacio en si), la segona era molt mes acceptable, i la meva era una mega-habitacio amb llit de matrimoni, banyera super-ampla i vistes al mar. El meu es un cas estrany: nomes tinc bona sort fora del meu pais.

Avui m'han llevat d'hora (concretament donant cops a la meva porta) per anar a visitar el Parlament. La veritat es que es impressionant de veure, tot i que a en Tony Blair li deu fotre molt que qualsevol Lord, que no fot res en tot l'any, tingui un seient molt mes comode que ell, que a mes ha de girar el cap per veure qui interve. Aixo si, la reina te un mega-tron que ocupa un cop l'any. Estan boigs aquests anglesos. Ah, i per votar els parlamentaris no apreten un boto com aqui, no, sino que desfilen cerimonialment per una serie de passadissos i habitacions (unes pels "si", altres pels "no"... suposo que els que s'abstenen es foten) per deixar constancia del seu vot. Be, almenys aixi s'eviten els casos com l'"Afer Iturgaiz", en el qual l'esmentat diputat del PP va votar per ell i tambe pel seu company absent, sense adonar-se que 40 cameres l'estaven grabant mentre apretava el boto que no li tocava i somreia, satisfet de la seva malifeta.

Passant a temes escaquils (per cert, la meva historia nomes us la passare quan torni i us pugui agredir fisica i verbalment) , esta clar que la meva mala sort no es que desaparegui al sortir de Catalunya, com abans habia postulat, mes aviat que no m'afecta directament perque soc lluny. Jo que cony podia saber que la policia extremenya estava a l'aguait per fer gran un comentari absurd destinat a ser absurd? A mes, no ens enganyem (que aixo el Dani no ho diu en el seu comentari aqui), el meu comentari el vaig fer perque el que el Dani havia escrit al blog sobre una cosa relacionada amb els escacs era menys que positiu i volia recrear-m'hi, i ha estat aquesta entrada al seu blog, no pas la meva intervencio estupida, la que ha suscitat la ira dels aborigens de Baños. Veiem aqui els millors moments:

"Por parte de algunos se ha dicho que era mucho deducir por mi parte, de unas simples críticas a un lugar de alojamiento, que había, soterrado, cierto desprecio al sur. Pensaba yo que no era tanto deducir. Y ahora estoy mucho más seguro de que tenía razón. "

"Días antes de partir hacia Baños de Montemayor, Daniel Alsina escribe un comentario con el muy psicológicamente significativo título de “Cap a l'exili de Baños”. "

"No parece que fuera con la mejor disposición ni a Baños de Montemayor, ni a El Solitario, lugar de alojamiento. Un amigo suyo, con el que tiene enlazado un blog, no ayuda en absoluto a cambiar su actitud antes de partir"

"Bastante despreciativo el chico, ¿no?. Ha captado claramente el aire de altanería con el que se habla de Baños y se suma entusiasta. Como no podía ser menos dada la buena disposición y el talante abierto, Baños y El Solitario merecieron las críticas más despiadadas "

Realment m'encanta aquest castella de to tan elevat. Pero cal deixar clar que jo no tinc res a veure amb la "altaneria" ni las "criticas mas despiadadas" (nomes, com sempre, les mes arbitraries), aixi que insto que sigui el Dani el que cremin, no pas jo, que ni tan sols se res d'escacs.

Be, res res... no es cert: aqui hi ha la gran noticia. Tornant de Bournemouth, en Blaine em va reptar a una partida d'escacs al seu movil. I senyores i senyors... VAIG GUANYAR! Si senyor, una victoria absoluta i contundent en sense dubtes. Gracies Dani per "tot el que ens vas ensenyar" tot i que ara ja esta "uoho oblidat" (quina enveja el concert d'Obrint Pas).

Ah, i m'heu d'explicar aixo tan secret... tot i que de fet em penso que ja se de que va. Skius you are mighty...

L'Edat Medieval

Ahir em vaig saltar classe per anar a una activitat organitzada per la universitat: el "Banquet Medieval". La veritat es que va ser divertit sopar alla amb tot l'espectacle medieval (un dels bufons del rei era especialment habilidos) amb duel de cavallers inclos (un dels dos va acabar ficticiament descollonat) i cridant "Wasseil!" cada dos per tres, accio que pel que es veu sempre va acompanyada de beure la beguda altament alcoholica que et posen davant. A mes, el tio del llaüt tocava molt be. La Mahsa va acabar una mica borratxa, perque troba a faltar el marit i les nenes (si, si, aquesta te marit i dues filles...), pero a part d'aixo el sopar va transcorrer sense incidents. I el menjar era molt bo, cosa estranyissima en aquest pais. Anglaterra era clarament millor a l'Edat Medieval. Aixo si, vaig aprendre que els americans no saben el que es posar paté sobre una torrada... una altra cosa que ignoren.

Deixant Anglaterra de banda, hi ha un altre tema que haig de comentar (o rebento). Es tracta de l'Estatut. Si, del nou Estatut de la punyeta... pero es que abans de votar en el referendum, vaig dir que votava "No" perque d'aqui cinc o sis anys, quan es veies clarament que aquest Estatut era una merda, podria reivindicar que jo havia votat en contra. Amb dos collons. Doncs be, sembla que en temes politics fins i tot jo m'haig d'empassar les meves propies paraules: no han calgut cinc anys, amb un mes n'hi ha hagut prou. L'aeroport del Prat col.lapsat i els mossos alla plantats com uns imbecils (una mica com es habitual) sense poder entrar-hi perque la Generalitat no te cap competencia sobre l'aeroport mes important del pais. Simplement brillant. I en Felip Puig, aquest mafios de CiU que al 3 % es va embutxacar durant tota la seva estada a l'anterior govern encara hi vol afegir uns quants zeros mes, alla dient que el Govern Espanyol havia d'enviar l'exercit si calia. Si, senyor. Aixo es un bon nacionalista catala, demanant la intervencio de l'exercit. "Y si no, se les pega un cañonazo y punto." Us sona aquesta frase?

Ah, i en Saura i la seva companya Imma Mayol, obviament, son de vacances. Es veu que quan van entrevistar en "Xoan" al Prat, aquest es va rentar les mans en tot l'assumpte perque l'unic que volia era tocar el dos a prendre el sol a alguna platja nudista i "ecoloxista". I en Maragall, que tambe estava de vacances, sembla que nomes les ha interrompudes per fer una visiteta de cortesia al Rei. Deu ser que en Maragall pensa com jo: realment, gairebe prefereixo l'Edat Medieval.

Per fi...

Si, per fi he acabat la meva historia. Ara mateix, per fi puc parar d'escriure en sense aturador. Encara em falta revisarla, pero, perque el resultat final dista MOLT del que jo hauria desitjat. Pero considerant que ha estat escrita en cinc dies, en angles, a la biblioteca i entre hores, suposo que podria ser pitjor.

La vida continua, tot i que els dies aqui cada vegada son mes freds. No es que faci nuvol o res d'aixo, el que passa es que ultimament els ha donat per posar l'aire acondicionat a tope, amb la qual cosa venen ganes d'anar amb abric per dins els edificis, en ple estiu. Una mica com en Pere Gimferrer, que va neixer amb l'abric posat. Ja fa temps que he acabat tot el temari de Java pel meu compte, aixi que les classes consisteixen basicament en ajudar els altres i anar inflant el meu test, que ara ja no nomes es de ciencia-ficcio sino que tambe et deixa triar entre fisica i filosofia, a mes de guardar els resultats en un arxiu i continuar en el punt on l'has deixat si surts. Tot aixo es el que un va fent mentre el profe parla. Les classes de Creative Writing, que tambe toquen la seva fi (aquesta es l'ultima setmana de classes) son cada vegada mes "frikis": ahir ens vam dedicar a escriure haikus, que son una especia de poemes/refranys japonesos de tres linies i sense rima (pero amb sil.labes definides), i que se suposa que revelen grans veritats sobre l'existencia (i es veu que "el que no es diu es mes important que el que es diu"... no m'estranya, en tres linies el que no es diu es basicament... tot). Malgrat aixo, m'ho passo be.

La convivencia segueix sent dificil: tot el que compro i poso a la nevera vola en aproximadament 47 minuts d'haver-ho guardat, la qual cosa fa que consumir-ho prou de pressa sigui extremadament complicat. Ahir vaig fer una truita i just quan havia acabat de fregir-la em vaig adonar que m'havien pispat el plat (nomes em va costar 1 pound, pero li tinc afecte) i no tenia cap lloc on deixar-la. Per quan vaig trobar paper de cuina, la truita estava ultra-cuita. Si mai l'enganxo, matare el malparit que em va robar el plat (tot i que segurament apareixera en uns quants dies... aixo es una altra cosa que he apres: no compris de nou res que desapareixi, perque acabaras amb muntanyes d'allo). El vei segueix tocant la guitarra, pero ara l'alterna posant musica. L'altre dia va posar Rammstein a les 2.25 h de la matinada... no hi ha res com "Feuer frei!" (si, si, aquesta) a aquella hora per acabar maniaco-depressiu. Li tinc jurada a aquest imbecil (no es el mateix que el Neanderthal, que aquest si que es maniaco depressiu DE DEBO i es veu que li va pillar un atac al anar a Stonehenge i la gent es va acollonir) i prometo solemnament que abans de marxar m'hi tornare.

No ho vaig comentar, pero el divendres passat els meus amics volien anar a veure el musical del "Fantasma de l'Opera", que estic segur que deu ser molt bo i tot aixo pero que a mi em dona que te altes qualitats soporiferes. Aixi que, entre el meu enginy i el preu vam aconseguir canviar el fantasma aquest per un altre musical que es diu "The Producers", d'en Mel Brooks (ja sabeu, el de "Spaceballs" i el Casco Oscuro...). I realment ho va valer, perque es la hostia. Absolutament brutal, no m'esperava pas res tan sobrat ni tan passat de rosca... em va encantar, naturalment. Nomes dir-vos que hi ha un moment en que un Hitler gai balla per l'escenari rodejat de ballarines amb salsitxes al cap i nazis disparant i tirant granades mentre fan una coreografia en forma d'asbastica i en Winston Churchill corre per alla... impressionant.

El cap de setmana vam anar a visitar el Museu d'Historia Natural (aquell que te esquelets fossilitzats de dinosaures) i el Museu de la Ciencia (hi havia una maqueta de l'Enterprise... uee!), tot i que els meus amics tenen massa poca paciencia com per poder-s'hi estar una estona. La ultima setmana sense classe els aprofitare per re-visitar alguns museus i veure'n de nous. De moment, estavem planejant un viatge a Escocia per aquest cap de setmana, pero el preu de tot plegat ha acabat matant bastant la idea. Millor... dos anys amb el Carceles de profe son molts, pero encara no soc prou triliri com per anar amb faldilla pel mon. Potser hauriem de consultar en Hitler.