Ultima setmana...

Be, ja ha arribat l'ultima setmana... en aquest punt ja pressuposo que aquest bloc ha perdut tot interes, aixi que tampoc m'esplaiare en exces. Aquesta passada ha estat una setmana mes normaleta (afortunadament) en que he pogut anar visitant tots aquells llocs que em mancaven. Be, diguem que en gran mesura m'han obligat. El tema es que gairebe tothom de la classe marxava aquest cap de setmana passat, aixi que volien recuperar el temps perdut abans de marxar. I be, ara estic considerablement sol.

De totes maneres, va estar be poder visitar un bunker de la 2a Guerra Mundial... certament, bastant interessant. Es llastima que el d'en Hitler no es pugui visitar... es veu que hi han construit aparcaments a sobre i tot ja... que hi farem. De totes maneres diuen que tampoc era cap gran cosa, al contrari del que diu la llegenda urbana (es veu que hi havia el rumor que el tio tenia un passadis secret per accedir al seu aeroport privat ple de prototips ultramoderns). El que si vam poder veure alla dins era una exposicio d'efectes personals d'alguns soldats morts... i basicament que no era gaire dificil, a partir dels efectes personals, deduir COM havien mort. En concret el casc amb un forat d'un pam de diametre a la part frontal donava una pista prou esclaridora. Tambe hi havia exposat el maxil.lar d'un rus desconegut que en vida no havia estat precisament l'home-anunci de Colgate. En tot cas, molt entretingut.

Tambe m'he dedicat a fer una mica el friki per la ciutat i tal... millor no dic que li vaig acabar comprant a un rus (pels articles que venia probablement ex-militar sovietic) que havia muntat la seva paradeta per alla. Pero es que m'ho deixava molt be de preu, encara que insistis en que ho dugues posat. A part d'aixo he visitat uns quants museus (pero sembla haver-hi una conspiracio per ocultar tot l'art post-impressionista de la ciutat de la meva persona) i tambe el jardi reial del Kaiser Com-es-digui a Potsdam. En la rutina diaria les coses van tranquil.les... ara a mes de la llum, tambe tinc un gos alla que s'encarrega de despertar-me pels matins. La part positiva es que l'amiga de l'Alina es bastant mes tolerable que ella. Aixi i tot es un pal enorme quan el gos s'escapa de casa pels matins i em fa baixar corrents totes les escales (6 pisos) darrere seu.

I be... la veritat es que ja tinc ganes de tornar. Sobretot per poder menjar una mica com una persona normal, i tambe perque el temps aqui va de mal en pitjor i costa fer res. A mes, aixo cada vegada esta mes ple de valencians, pero del tipus pijo-traidor que s'agenolla davant els espanyols a la minima que pot. Averiguar que son valencians es cosa de valents, ja que parlar el seu idioma provincia davant d'un espanyol es una cosa que mai faran... si he de dir la veritat, son bastant pitjors aquests que els espanyols en si (al principi, per les raons que he dit, no els distingia). Coses de fer-se perdonar, suposo. En tot cas, malgrat que sembla que tot va de cul, tinc certes ganes de tornar a Barcelona (espero aprofitar la meva ultima setmana aqui, pero... encara que el temps i la fugida massiva de gent no hi ajuden molt) a des-nacionalitzar-me una mica (quan soc fora s'aguditza).

Parlant de des-nacionalitzar, he sentit que en Xirinacs s'ha "llevat la vida" en un bosc. Esta clar que l'home, pobre, ja no hi tocava especialment, pero aixi i tot es una gran llastima la mort d'un mossen que sempre ha estat al bandol de la llibertat pel nostre pais. Agafem-nos, que d'aqui deu anys no en quedara ni un d'aquests... si us sembla que les coses ara van malament ja veureu llavors...

Fins aqui el post una mica absurd d'avui. Qualsevol noticia vostra es benvinguda, i si voleu que us compri fragments del Mur de Berlin nomes m'ho heu d'encarregar (que son bastant cars, sobretot els mes contundents). Fins aviat.