Per fi...

Si, per fi he acabat la meva historia. Ara mateix, per fi puc parar d'escriure en sense aturador. Encara em falta revisarla, pero, perque el resultat final dista MOLT del que jo hauria desitjat. Pero considerant que ha estat escrita en cinc dies, en angles, a la biblioteca i entre hores, suposo que podria ser pitjor.

La vida continua, tot i que els dies aqui cada vegada son mes freds. No es que faci nuvol o res d'aixo, el que passa es que ultimament els ha donat per posar l'aire acondicionat a tope, amb la qual cosa venen ganes d'anar amb abric per dins els edificis, en ple estiu. Una mica com en Pere Gimferrer, que va neixer amb l'abric posat. Ja fa temps que he acabat tot el temari de Java pel meu compte, aixi que les classes consisteixen basicament en ajudar els altres i anar inflant el meu test, que ara ja no nomes es de ciencia-ficcio sino que tambe et deixa triar entre fisica i filosofia, a mes de guardar els resultats en un arxiu i continuar en el punt on l'has deixat si surts. Tot aixo es el que un va fent mentre el profe parla. Les classes de Creative Writing, que tambe toquen la seva fi (aquesta es l'ultima setmana de classes) son cada vegada mes "frikis": ahir ens vam dedicar a escriure haikus, que son una especia de poemes/refranys japonesos de tres linies i sense rima (pero amb sil.labes definides), i que se suposa que revelen grans veritats sobre l'existencia (i es veu que "el que no es diu es mes important que el que es diu"... no m'estranya, en tres linies el que no es diu es basicament... tot). Malgrat aixo, m'ho passo be.

La convivencia segueix sent dificil: tot el que compro i poso a la nevera vola en aproximadament 47 minuts d'haver-ho guardat, la qual cosa fa que consumir-ho prou de pressa sigui extremadament complicat. Ahir vaig fer una truita i just quan havia acabat de fregir-la em vaig adonar que m'havien pispat el plat (nomes em va costar 1 pound, pero li tinc afecte) i no tenia cap lloc on deixar-la. Per quan vaig trobar paper de cuina, la truita estava ultra-cuita. Si mai l'enganxo, matare el malparit que em va robar el plat (tot i que segurament apareixera en uns quants dies... aixo es una altra cosa que he apres: no compris de nou res que desapareixi, perque acabaras amb muntanyes d'allo). El vei segueix tocant la guitarra, pero ara l'alterna posant musica. L'altre dia va posar Rammstein a les 2.25 h de la matinada... no hi ha res com "Feuer frei!" (si, si, aquesta) a aquella hora per acabar maniaco-depressiu. Li tinc jurada a aquest imbecil (no es el mateix que el Neanderthal, que aquest si que es maniaco depressiu DE DEBO i es veu que li va pillar un atac al anar a Stonehenge i la gent es va acollonir) i prometo solemnament que abans de marxar m'hi tornare.

No ho vaig comentar, pero el divendres passat els meus amics volien anar a veure el musical del "Fantasma de l'Opera", que estic segur que deu ser molt bo i tot aixo pero que a mi em dona que te altes qualitats soporiferes. Aixi que, entre el meu enginy i el preu vam aconseguir canviar el fantasma aquest per un altre musical que es diu "The Producers", d'en Mel Brooks (ja sabeu, el de "Spaceballs" i el Casco Oscuro...). I realment ho va valer, perque es la hostia. Absolutament brutal, no m'esperava pas res tan sobrat ni tan passat de rosca... em va encantar, naturalment. Nomes dir-vos que hi ha un moment en que un Hitler gai balla per l'escenari rodejat de ballarines amb salsitxes al cap i nazis disparant i tirant granades mentre fan una coreografia en forma d'asbastica i en Winston Churchill corre per alla... impressionant.

El cap de setmana vam anar a visitar el Museu d'Historia Natural (aquell que te esquelets fossilitzats de dinosaures) i el Museu de la Ciencia (hi havia una maqueta de l'Enterprise... uee!), tot i que els meus amics tenen massa poca paciencia com per poder-s'hi estar una estona. La ultima setmana sense classe els aprofitare per re-visitar alguns museus i veure'n de nous. De moment, estavem planejant un viatge a Escocia per aquest cap de setmana, pero el preu de tot plegat ha acabat matant bastant la idea. Millor... dos anys amb el Carceles de profe son molts, pero encara no soc prou triliri com per anar amb faldilla pel mon. Potser hauriem de consultar en Hitler.