Sense novetats

La resta d'aquesta setmana ha resultat bastant mancada d'esdeveniments destacables. Exceptuant es clar ahir al vespre, quan l'alarma d'incendis va tornar a sonar per tercera vegada (durant la segona es veu que jo estava absent), pero ja no te l'emocio de la primera vegada. Li falta l'element sorpresa. Be, i si em poso a pensar en circumstancies excepcionals tambe podria incloure ahir a la nit, moment protagonitzat de nou per el nostre entranyable "Neanderthal de les claus" (o KeyMan, com l'acostumo a anomenar) en que aquest es va dedicar a colpejar violentament totes les portes del passadis mentre intentava amb poc exit cantar alguna canço de procedencia desconeguda. Finalment, va acabar arrossegant-se per terra murmurant coses en el mes pur estil Gollum i colpejant la porta d'un amic seu, exigint-li que el deixes entrar. No se que es fot aquest tio per les nits, pero un dia d'aquests obrira violentament la porta on hi ha la instalacio electrica i s'electrocutara. El problema es que no se si puc esperar tant. En Rob diu que m'ajudara a desempallegar-me d'ell si li dono un cop de ma en orquestrar l'assassinat de la "Noia OMG" que habita al seu pis. Ell denomina "Noies OMG" a totes les americanes estupides que criden tot el dia i exclamen "Oh my God!" deu vegades per minut. Realment aquella noia en concret es realment insuportable, aixi que la meva consicencia restara tranquil.la.

El nostre turisme dels ultims dies s'ha limitat a visitar una mica la zona del Big Ben i anar al cinema a veure la 2a part de "Pirates of the Caribbean". Anar al cinema pot sonar a cosa indigna de comentar en un blog d'aquest nivell, pero el que no es tan indigne de comentar es el preu de cada entrada. A Londres, una entrada pel cine costa ni mes ni menys que 13 pounds. 13 pounds! Aixo son gairebe 19 euros! Per CADA entrada... amb el preu de les entrades de tots podriem haver produït la pel.licula nosaltres...

A part d'aixo, he estat aprenent mes programacio, tot i que a les classes passa allo tan tipic que sempre te lloc quan hi han ordinadors pel mig: el ritme de la classe es veu molt endarrerit pels quatre individus de torn que tenen problemes accedint al menu "Inici" i no hi ha manera d'avançar. Aixi doncs, he estat anant una mica a la meva bola i progressant pel meu compte (aqui et pots baixar els PowerPoints de totes les lliçons, incloses les futures), i utilitzant la classe per resoldre quatre dubtes. Aixi i tot, m'he encallat amb els "arrays", que no els acabo de copsar ni en tinc gaires ganes. Ja ho fare. De moment, he començat a fer el primer dels mini-projectes, que consisteix en programar una especie de trivial. He decidit fer-lo sobre el meu mono-tema, ciencia-ficcio, perque aixi no haure de mirar les preguntes i les respostes i les podre posar directament. De totes maneres, el que es pregunta i es respon es una petita part del programa. Ja anire progressant.

Tambe m'han comentat els meus pares que hi ha una cerimonia i tot per als 120 de Catalunya que han tret mes de 9 a les PAU. Es un gran honor i tot aixo, pero es veu que no et donen ni un duro (es el primer que vaig preguntar, digueu-me materialista). Be, el meu avi s'ho passara be anant-hi. El problema es que amb tantes histories la meva familia s'acaba creient que te un fill molt intel.ligent... pobres ingenus.

Finalment, vull felicitar la Laura pel dia 7. M'ha demanat que ho fes, tot i que no se a que ve (ara estic quedant fatal i en soc conscient), considerant que el seu aniversari ja el vam celebrar. Espero que em desvetlli la incognita aviat.

Aviam si despres escric una mica mes sobre alguns temes apassionants i gens relacionats amb Anglaterra que tinc en ment.