Noticies breus

I aquest darrer cap de setmana va tocar Stonehenge. Si, aquella construccio prehistorica que consisteix en un munt de roques colocades de tal manera que formen un gran cercle de dolmens al voltant d'una especie d'altar. Be, almenys aixo era abans, perque abans d'anar-hi ens van informar que avui en dia la meitat de les pedres faltaven. Es veu que durant els dos segles passats cada vegada que a algun pages se li esfondrava part de la masia es limitava a anar a Stonehenge a buscar un "recanvi". Si senyor, que homes prehistorics ni que hosties... Com a minim anar a Stonehenge tenia un costat positiu (a part de veure el monument): el meu vei s'hi trobaria com a casa. De manera totalment sobtada pero inevitable (donada la meva bona sort), just aquell dia va esclatar una tempesta d'aquelles bastant besties, i tots vam acabar completament xops (sobretot jo que no tenia paraigües ni abric ni ganes de tornar a l'autobus amb aquella noia tan insuportable que tothom amb dos dits de front odia). Despres vam anar a l'antic poble roma de Bath, nom que obviament va comportar la meva inevitable broma (que no calia anar-hi perque ja ens acabavem de dutxar... previsible, oi?). Es veu que es diu aixi perque es on hi havien (i hi han) les termes romanes, pero no hi vam entrar perque la broma et sortia a 10 pounds per persona. Aixo si, vaig poder-me comprar una samarreta seca i un paraigües. Naturalment, va deixar de ploure al mig minut d'haver fet aixo ultim.

La resta de la setmana ha estat marcada per tres fils argumentals: molta feina (tant de programacio com de Creative Writing), la impossibilitat absoluta de jugar a tennis (primer no hi havia pilotes, ara resulta que per no haver-hi no hi ha ni pista...) i el meu altre vei del costat tocant la guitarra a les dues de la matinada (toca bastant be, pero un dia d'aquests li fotre pel cap la guitarreta dels collons). Avui m'he llevat a les 7.30 h (horror...) per anar amb els meus amics a veure St Paul's Cathedral, el centre religios mes important de Londres (tot i que no he descobert si es una esglesia catolica o anglicana... he vist signes que indiquen les dues possibilitats, pero m'inclino per la 2a). Es realment impressionant, tant per fora com per dins (al tio que la va fer Deu li devia caure realment be, perque construir allo...), i fins i tot pots pujar dalt de tot de la cupula (pagant, es clar) per tenir una vista de Londres. A part de la meva... discomformitat amb les altures, realment m'ha agradat molt.

I ara segueixo treballant amb la meva historia (n'haig d'escriure una per les ultimes classes d'escriptura), que no se si arribara a bon port o no, sobretot per qüestio de temps. Als que sapigueu angles ja us la deixare llegir, un cop hagi canviat els noms dels personatges, que en aquests moments encara tenen el de la persona que els ha inspirat (no se si em molestare a posar un pseudonim al Dani... no hi ha qui el dissimuli).

Salut.