dilluns, d’agost 07, 2006

La fi del cami...

He arribat a una conclusio: m'estic arruinant. Be, matisem-ho aixo: com que la meva tarja de credit esta associada a la llibreta de ma mare (quan la vaig fer encara era menor), la que es deu estar arruinant es ella. Segur que torno a casa i el banc s'ho ha endut tot, inclos el gos, perque no ens queda ni un duro. I es que afrontem-ho: que Londres es carissim no es un mite sino la pura i dura realitat. Es el tercer cop que vaig al caixer jurant-me a mi mateix que el que trec em durara fins el final de la meva estada aqui... be, nomes em queden dos dies utils, aviam si aconsegueixo passar amb els 30 pounds que em queden.

Passant a temes mes concrets, aquest cap de setmana no vam anar a Escocia pero si que vam passar dos dies a un poble anomenat Bournemouth. Es a dir que vam anar a la platja, basicament, perque el poble en si es lleig de collons (i com es habitual a tots els pobles anglesos de la punyeta, sino portes una identificacio que ells considerin valida no et deixen NI ENTRAR a cap restaurant... de poc ens morim de gana, sort del Pizza Hut), no entrem en comparacions amb Baños de Montemayor (tindre unes paraules sobre aixo d'aqui uns moments). Pero la platja esta molt be i em vaig cremar el nas, com sempre, tot i que no extremadament, de manera que ara ja presenta un aspecte normal. El diumenge vam llogar un viatge amb vaixell per la costa, i tot i que vam pujar en el viatge equivocat (be, ens ho van indicar malament) va estar força be. El que jo temia contemplar era el nostre hotel, basicament perque a la web de l'hotel si anaves a l'apartat "User Comments" et trobaves que els usuaris d'aquell resort n'havien dit perles com ara "Stay away!", "Worst night ever" o "No, no... arghhh!". Realment no n'hi havia per tant, pero aixi i tot tenen uns criteris una mica estranys. M'explico: tots tres (vam anar-hi nomes tres, basicament perque en Rob havia anat a Roma i s'havia deixat una millonada alla... jo crec que ha endeutat Nova York sencer) vam pagar exactament el mateix, pero les habitacions augmentaven exponancialment de qualitat: la primera era petita de nassos (el problema era que l'armari era igual de gran que l'habitacio en si), la segona era molt mes acceptable, i la meva era una mega-habitacio amb llit de matrimoni, banyera super-ampla i vistes al mar. El meu es un cas estrany: nomes tinc bona sort fora del meu pais.

Avui m'han llevat d'hora (concretament donant cops a la meva porta) per anar a visitar el Parlament. La veritat es que es impressionant de veure, tot i que a en Tony Blair li deu fotre molt que qualsevol Lord, que no fot res en tot l'any, tingui un seient molt mes comode que ell, que a mes ha de girar el cap per veure qui interve. Aixo si, la reina te un mega-tron que ocupa un cop l'any. Estan boigs aquests anglesos. Ah, i per votar els parlamentaris no apreten un boto com aqui, no, sino que desfilen cerimonialment per una serie de passadissos i habitacions (unes pels "si", altres pels "no"... suposo que els que s'abstenen es foten) per deixar constancia del seu vot. Be, almenys aixi s'eviten els casos com l'"Afer Iturgaiz", en el qual l'esmentat diputat del PP va votar per ell i tambe pel seu company absent, sense adonar-se que 40 cameres l'estaven grabant mentre apretava el boto que no li tocava i somreia, satisfet de la seva malifeta.

Passant a temes escaquils (per cert, la meva historia nomes us la passare quan torni i us pugui agredir fisica i verbalment) , esta clar que la meva mala sort no es que desaparegui al sortir de Catalunya, com abans habia postulat, mes aviat que no m'afecta directament perque soc lluny. Jo que cony podia saber que la policia extremenya estava a l'aguait per fer gran un comentari absurd destinat a ser absurd? A mes, no ens enganyem (que aixo el Dani no ho diu en el seu comentari aqui), el meu comentari el vaig fer perque el que el Dani havia escrit al blog sobre una cosa relacionada amb els escacs era menys que positiu i volia recrear-m'hi, i ha estat aquesta entrada al seu blog, no pas la meva intervencio estupida, la que ha suscitat la ira dels aborigens de Baños. Veiem aqui els millors moments:

"Por parte de algunos se ha dicho que era mucho deducir por mi parte, de unas simples críticas a un lugar de alojamiento, que había, soterrado, cierto desprecio al sur. Pensaba yo que no era tanto deducir. Y ahora estoy mucho más seguro de que tenía razón. "

"Días antes de partir hacia Baños de Montemayor, Daniel Alsina escribe un comentario con el muy psicológicamente significativo título de “Cap a l'exili de Baños”. "

"No parece que fuera con la mejor disposición ni a Baños de Montemayor, ni a El Solitario, lugar de alojamiento. Un amigo suyo, con el que tiene enlazado un blog, no ayuda en absoluto a cambiar su actitud antes de partir"

"Bastante despreciativo el chico, ¿no?. Ha captado claramente el aire de altanería con el que se habla de Baños y se suma entusiasta. Como no podía ser menos dada la buena disposición y el talante abierto, Baños y El Solitario merecieron las críticas más despiadadas "

Realment m'encanta aquest castella de to tan elevat. Pero cal deixar clar que jo no tinc res a veure amb la "altaneria" ni las "criticas mas despiadadas" (nomes, com sempre, les mes arbitraries), aixi que insto que sigui el Dani el que cremin, no pas jo, que ni tan sols se res d'escacs.

Be, res res... no es cert: aqui hi ha la gran noticia. Tornant de Bournemouth, en Blaine em va reptar a una partida d'escacs al seu movil. I senyores i senyors... VAIG GUANYAR! Si senyor, una victoria absoluta i contundent en sense dubtes. Gracies Dani per "tot el que ens vas ensenyar" tot i que ara ja esta "uoho oblidat" (quina enveja el concert d'Obrint Pas).

Ah, i m'heu d'explicar aixo tan secret... tot i que de fet em penso que ja se de que va. Skius you are mighty...

5 Comments:

At 12:45 a. m., Blogger Laura-san said...

Epa Joooosu!!!!

La que l'hi has muntat al Dani per no saber apreciar un poble que pinta tant bé pel seu nom!

La teva mala sort és nòmada: no m'explico com sinò haurien arribat a passar-me tantes desgràcies en tants pocs dies...

Estic a ca la Juth, i diu que no se on hi ha un poble que es diu El pollo del Cid... i un altre Cinco olivas! Així que dintre de tot, Banyos de Montemayor no estava tant malament!

Ahhh! I jo vull aquesta historia JA!!! Així que enviamela ja! Per mail... joo!

I si, és fàcil arruinar-se a London, sobretot fent tantes excursions i escapadetes com fas! Si no recordo malament, un Sandwich et podia valdre 2 o 3 pounds? ARJ! Anglesos pijos!

Diu la Judith que t'havies de quedar amb l'habitació més petita perque segur que eres el més renacuajo (ella deia baixet...) dels tres! JOJOJO!

Apa, Josu, acaba de passar uns feliços ultims dies...

 
At 1:36 a. m., Anonymous Anònim said...

Xaval, com la lies. És que no pares de fer merder ni des de fora del país... Tot i que aquest cop no és culpa teva (ni del Dani) sinó d'algú que fot el nas on no el demanen. Per cert heu vist el tercer comentari? (després del text on es menciona aquest blog i de l'aclariment del Dani). Sens dubte genial...

PD:Pobre Dani l'hem tingut enganyat uns dies i ara em sap greu, quan ha sabut la veritat semblava tristoi. (És que quines idees que tens Esquius...)

 
At 1:42 a. m., Anonymous Anònim said...

Putu borràs, no va ser idea meva. Però bé, ara també heu fet una nova amistat. Per cert, via SMS diu k li ha agradat molt la estada, i li he respòs k la repetirem, però això sí, akest cop t'esperarem a tu, Josua.
Pel que fa el tema que està esdevenint mític de l'estiu, ja hi ha avisos, hay peña k va a morir ( i jo sé qui seran els primers).
Jon, digues quin dia tornes, que ho celebrarem amb un sopar.

PS: I envia la història per mail, morós!!!!

 
At 8:58 p. m., Blogger Jon said...

Ja he llegit el que li heu fet al Dani... realment, no teniu cor. Primer us feu passar pel David Jou i ara aixo. Pobre noi, no s'ho mereix (a mes amb l'extremeny aquest al darrere...).

Per cert, torno el dia 10 a les 7.30 (en principi), aixi que tendiria a preferir un sopar el dia consecutiu.

Salut,

 
At 3:10 p. m., Blogger Laia said...

jooon! demà vaig al País Basc!! ueue!! em fa ilu! a veure si puc anar a algun concert tipu ken zazpi o alguna cosa per l'estil... ah i per cert sou molt cruels amb el dani...pobre!! mira que enganyar-lo!! això no es fa!

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home