dilluns, d’agost 06, 2007

I com sempre, s'inicia l'espiral gafe...

Inicio l'entrada per comunicar-vos que escric aixo per desfogar-me una mica de tot plegat. Ha estat un cap de setmana absolutament espantos. No se ni per on comencar... D'entrada, volia anar el cap de setmana a Hamburg per veure la ciutat i de pas fer una visita a la Laura, pero quan vaig mirar el que valia un viatge en tren (120 € anar i tornar!) m'ho vaig repensar de seguida. Jo crec que aqui vaig cometre l'error. Deu em va castigar per no voler anar a veure la Laura. I diuen que Deu esta a favor dels indefensos... perque coi esta a favor de la Laura llavors? I jo que? El cas es que vam decidir amb uns d'aqui anar a Dresden, pero el bitllet de tren seguia sent massa car. Aixi que (no va ser gens facil) vam anar a la parada d'autobusos a preguntar... i resulta que NO HI HA autobusos que vagin a Dresden. Es com si nosaltres no tinguessim autobusos que vagin a Girona... pero el pitjor va ser veure el rotul de "viatges a Hamburg des de 9 €". Ja m'ho suposava que en autocar era mes barat... pero de 120 € (el mes barat) a 9 €??? Increible...

Pero be, em vaig dir, hi ha moltes coses a fer a Berlin i poc temps per fer-les. Pero aquella nit ja vaig comencar a notar que no em trobava en un estat gaire bo per fer res. Pero el pitjor encara havia d'arribar: al plantar-me davant la porta de casa... havia perdut la clau. El meu temor era quedar-me una nit a la intemperie, pero per una d'aquelles casualitats l'Alina era molt a prop i em va venir a obrir... jo, tot content, pensava que ja havia passat tot i l'endema faria una copia de la clau. Va ser llavors quan em vaig assabentar que a Alemanya no es fan copies de claus alegrement, sino que cal demostrar que s'es el propietari de la casa. Pero alerta! L'Alina NO es la propietaria de la casa... de fet hi esta vivint de lloguer tant com jo! Finalment vaig entendre perque m'acullia a casa seva i despres no em fotia puto cas... no es que m'hi vulgues alla, es que forma part del tracte "casa a canvi d'estudiant estranger". El problema es que la companyia que lloga la casa no nomes em fa pagar 50 € per una nova clau, sino que em volen fer canviar tot el pany, cosa que val un ou... Ara haure de lluitar per frenar aquest absurd (una clau que podria ser la d'una bustia enmig d'una ciutat... realment algu la podria fer sevir per entrar a casa? A mes, la porta es una merda i es tira a terra bufant quasi...) i evitar pagar 150 €. Sabent la sort que tinc, espero ansios el desenllac. Aixo ja seria prou dolent si el diumenge no m'hagues llevat amb grip, gastrointeritis i una conjuntivitis de cavall (ara mateix tinc un ull vermell i semblo Terminator)... em pot passar alguna cosa mes?

Es per aixo que, per descarregar la maxima frustracio que sento, em dedicare ara a rajar de tot el que se m'acudeixi:

1- Les bicis. Sona molt bonic aixo d'anar per la ciutat en bici. Pero quan realment ETS en una ciutat on tothom va en bici i NO tens bici no hi ha manera de no ser atropellat. Cada cinc segons has de fer una contursio per evitar que una gran roda s'endugui els teus collons per davant. Prou siusplau. A la merda la sostenibilitat, el bicing i el hippie que ho va parir (ho sentiu, Saura i Portabella?). Siusplau, que tothom circuli amb Hummers si cal, pero que em deixin caminar tranquil per la vorera. O que els habilitin els tunels del metro per desplacar-se. El que sigui per tal d'exterminar els ciclistes (Marcel.la, en el molt improbable cas que estiguis llegint aixo, em refereixo a tots els ciclistes que no son tu).

2- La tecnologia alemanya. Increible. Una gent que ha inventat la Thermomix i no son ni capacos de descobrir la persiana. Com coi ha de dormir una persona normal amb un finestral ocupant mitja habitacio i una claraboia immensa sobre el cap del llit SENSE persianes? Es que ni tan sols les maleides cortines son opaques! Despres de dues setmanes sense dormir mes enlla de les 6h (ja hi ha una llum que et cagues) ja no puc mes... Que deixin de fabricar Volkswagens i facin persianes d'una vegada...

3- La orientacio alemanya. Es veu que tampoc han descobert els codis de colors. Oh si, cada linia del metro te un color, pero i que? El color nomes surt en el quadre de text que rodeja el nom de la linia... llavors de que coi serveix? No hi ha qui s'orienti alla. A mes, els mapes que indiquen les estacions en cada sentit son practicament inexistents. La conclusio es que cada vegada que hom fa un recorregut que no es l'habitual no nomes es perd per alla dins sino que ha de treure la guia amb el mapa sencer de metros per saber quina direccio agafar.

4- Els borratxos. Ja n'hi ha prou. Prohibim els borratxos d'una vegada. No l'alcohol ni el botellon, no: ELLS. N'estic fart de freaks i sonats variats que em diuen de tot a les nits. D'acord, aquell tio mig sonat que cridava a ple pulmo pel carrer "Ich habe ein türkisches Embryos!" ("tinc un embrio turc!") mentre mirava fanaticament una probeta amb una cosa groguenca surant tenia certa gracia (tot i que el shock va ser considerable), pero comencen a cansar els beguts que t'expliquen la seva vida EN ALEMANY mentre li foten al mam. N'esta ple!

5- Els espanyols. Es increible, pero aqui tampoc es pot fugir dels espanyols. Perque sempre que veus o sents algun espanyol ha de ser imbecil? Vull dir, que es pensen? Que no tinc prous prejudicis ja? Sempre intento dir-me "es casualitat, hi ha de tot a tot arreu", pero es inutil. Vaig a un museu i sento comentaris de l'estil "Eh, Amparo! (cridant) Tenemos que encontrar a Nefertiti!", vaig a visitar un castell i al llibre de comentaris hi posa "meteos los putos horarios por el culo, cabrones!", vaig a un Internet Cafe i el tio del costat diu tot cridant pel micro "eske tio! Berlin no es una ciudad pa visitar ni na... es una ciudad para venir de fiesta, coño! a triumfa!", vaig a l'academia i els mes gilipolles de tots resulten ser espanyols. Perque m'ho fan aixo? M'esforco a no tenir-los mania, pero em persegueixen...

Fins aqui la primera part. Es possible que continui.

Ah, per cert. Ja vaig comentar que el meu mp3 s'havia espatllat i en tinc un de nou que li vaig comprar a un turc. El que passa que no tinc cancons per posar i ja m'he cansat de les que et pots baixar de la web d'Obrint Pas i Propaganda pel Fet! (havia oblidat que dolents eren Revolta 21). Em podrieu fer un favor i enviar-me al mail tantes cancons com pugueu en format mp3? Ja sabeu mes o menys el que m'agrada, aixi que sobretot RES de Lendakaris Muertos o mato el Borras. Merci.

3 Comments:

At 3:58 p. m., Blogger Laura-san said...

Els 9 euros en realitat son 33... i un viatge en bus, una putada. L'Annika ho va veure, però em va semblar una tontería! Això si, quan ha era dissabte i no venies va i se'n recorda que els caps de setmana hi ha un "tren de cap de setmana" que és mes barat. En fi.

Si pots encara, visita Hamburg. És molt maco, i no em vaig trobar ni un espanyol. Ni un!

1- Has pensat a comprar-te una bici de cinquena mà?

2- Ja ho pots ben dir... I sort que el sol no sortia per on jo tenia la finestra! Pero un dia vam sortir de nit, i abans haviem dit de dormir a la tarda (no vaig poder, massa llum) i desrpés de sortir vam anar al fischmarkt (de 5 a 9), on només un 5% de les parades venen peix, i apa... torna a casa a dormir! Vaig tardar hora i mitja T_T

3- Sort que portava guia humana, perque jo tampoc vaig arribar a entendre mai això del metro.

Apa, me'n vaig a dinar! Ja parlarem un dia d'aquests... quan tornes? Jo marxo demà passat, però el 17 em tornes a tenir per aquí. Hem d'organitzar un sopar... amb aquells que tinguin un interes mínim en veure'ns!

Apa, fins aviat!

 
At 3:58 p. m., Blogger Laura-san said...

Yupi... primera altre cop ^^

 
At 4:30 p. m., Anonymous Anònim said...

Bé, després d'uns dies i gràcies al nostre Jordi he aconseguit obtenir l'adreça del fantàstic blog del Joshua (la meva memòria es sel·lectiva i té voluntat). Sempre resulten fascinants les aventures del nostre amic, sobretot la seva habilitat per sobreviure i acumular una sèrie sens fi d'anècdotes moderadament desagradables però no mortals.
El curs de monitors es una xusta, però la gent que hi ha està bé, ara ja sabem què fer quan a algun nen li entri un mosquit a la orella.
Aquests dies els passo entre Súria, el tren i Barcelona però per festes de Gràcia tinc intenció de retornar i de veure'us a tots vosaltres i, qui sap, cremar un contenidor, un indigent o aguantar una càrrega policial.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home