Eleccions! Per fi!

Sí, tornen les eleccions. Tornen els mítings, les promeses, les agressions, els eslògans i els espais gratuïts de propaganda electoral. En resum, torna la diversió. De moment, tots els partits polítics ja han començat a posicionar-se per captar les seves corresponents bases de vots.

De moment, el PP parla de nou del "sentit comú", que és l'únic que el pringat d'en Piqué pot dir a Catalunya, ja que en Rajoy sap molt bé que guanya molts més vots insultant Catalunya i sacrificant la minsa base catalana que tenen que no pas intentant fer una política decent aqui. Així doncs, com sempre, en Piqué fa ús del seu gran carisma per deixar anar que votar-lo a ell no és ser fatxa sinó pragmàtic, i es mossega el puny cada vegada que l'Acebes relaciona ETA amb el gos del veí de l'Oleguer Presas, Zaplana fa plans per urbanitzar Formentera o Ruiz-Gallardón fa gala del seu centrisme censurant obres de teatre perquè al director "le suda la polla la unidad de España", cosa òbviament no legítima. Perquè això de que Espanya es trenqui no és cosa de broma, tot i que pel que sembla porta passant des de temps ancestrals i no s'acaba de desmembrar mai. "Annus horribilis"? "Momentum catastroficum"? "Como hacerle la permanente a un puercoespín"? Dios, España se desmiembra y yo con estos pelos? Anem trencant Espanya i anem recollint vots...

D'igual manera, ERC ja torna a cridar "independència" a tort i a dret, que sempre queda bé abans de les eleccions i a més fa adonar als independentistes convençuts que o els voten a ells o es posen a militar a Estat Català, destí no desitjable per a ningú. Després, és clar, tots sabem que la independència de Catalunya arribarà més o menys al mateix temps que l'AVE a Barcelona (és a dir probablmenet mai) aixi que ERC pactarà amb qui li vagi millor (i naturalment no diran pas qui, ja que es pronunciïn en un sentit o en un altre perdràn vots). Però coi, és que independentistes ho son, i això està bé. Visca la terra etc etc... Això sí, de les cartes d'en Xavier Vendrell ni en parlem, que fa lleig.

Mentrestant, el gran miratge torna a agafar forces. Parlo, és clar, del PSC, una organització que curiosament no és ni un "Partit" en sí mateix, de "Socialista" no té un pel i de "Catalunya" encara menys. Ara, però, això es fa cada vegada més evident: en Maragall ha deixat el càrrec "voluntàriament" i l'autèntic poder polític socialista ha decidit deixar-se estar d'històries i donar la cara directament enlloc d'amagar-se darrere un pretès catalanisme que només s'empassa gent com en Pere Vilanova, ingenus que encara creuen en un federalisme socialista que no ha existit mai. El que està més emprenyat de tots és naturalment en Maragall mateix, que es creia que ho era tot al partit i ha vist com li donaven una puntada de peu al cul en quan en ZP s'ha adonat que era massa català pel seu bé, així que ara es dedica a passejar-se pels mitjans de comunicació "cagant-se" en ERC, que és una activitat a la qual tothom hi ha agafat força gust. Ah, i al mateix temps en Montilla va ampliant el seu vocabulari de català: ja sap dir "cabòries", "tanmateix" i "nogensmenys". Ara només cal que els utilitzi correctament i ja serà "prou català" com per ser President d'aquest país. Això si, trucarà a Madrid abans de fer qualsevol cosa important com ara canviar la tapisseria del Parlament.

I CiU... ai, CiU... aquesta coalició que sempre ocuparà un lloc especial en el meu cor... Realment, hi ha algún partit que la sàpiga més llarga? Després de negar que el pacte Mas-Zapatero anés més enllà de carregar-se l'Estatut (aquest Estatut tan bo que segons ells ara sembla que ja s'ha de canviar) no volen res més que votar els Pressupostos de l'Estat sense ni llegir-se'ls, al mateix temps que en Mas va de superheroi de la democràcia exclamant aïradament que el que guanyi les eleccions "òbviament" ha de governar (què ha passat amb el sistema parlamentari? Ha deixat d'existir com el 3 %?) i que si guanya en Montilla deixaran de recolzar el PSOE. Bé, és obvi, no? En ZP li va prometre la Generalitat a en Mas, i si després resulta que malgrat tot perd li agafarà una rabieta de cal déu. Passi el que passi, en Zapatero guanya. La banca sempre guanya. A CiU, però, li és igual: l'important és tornar a escalfar la cadira com sigui perquè en Felip Puig pugui robar encara més i l'Artur Mas es pugui fer fotos en calçotets dins el palau. I misteriosament, després de robar, insultar, mentir, carregar-se l'Estatut i rebutjar per front comú per reclamar l'aeroport, CiU surt ben parada a les enquestes. Algú m'ho pot explicar? Bé, suposo que poden ser uns fills de puta, però al contrari que molts del PSC-PSOE, almenys són catalans de soca-rel i això ja els redimeix. Seràn uns malparits, però són "dels nostres" i els votem.

I què dir d'en Saura? Engrescat perquè sembla que ICV puja (això de no fotre res fa guanyar molts vots en aquest pais), en "Xoan" ataca amb el tema del catalanisme i el dret a vot dels immigrants per intentar captar tots els vots "progres" en el seu radi d'acció. Evidentment no proposa mesures ni solucions (des de quan ICV fa alguna cosa a part de seguir el PSC?) però bé, almenys insulta espontàniament en Duran i Lleida, personificació del carca català, i això sempre agrada.

Ostres, m'ho passo enormement bé quan hi han eleccions! Son un "show" molt entretingut i totalment gratuït... bé, gratuït no, però no es paga fins al 2007.