Berlin

Be, he procurat fer cas a la gent que m'ha dit que re-obris el blog per la meva estada a Berlin (multituds embogides), i com que em sento (lleugerament) malament no escrivint mails a alguns de vosaltres per saber com es desenvolupen les vostres activitats, he decidit fer cas. No crec que hi escrigui mes de tres o quatre entrades, pero esta be tenir algun registre dels viatges que hom va realitzant...

Duc aqui gairebe dues setmanes ja, aixi que no es com si acabes d'arribar. De totes maneres tinc la sensacio que tampoc he fet gran cosa, si es que es pot fer gran cosa com a concepte superior, es clar. De moment m'he escapat de l'apagada electrica que s'ha produit a un d'aquests paisos del Tercer Mon anomenat Catalunya, cosa que tampoc esta del tot malament. En la vertent negativa, pero, el meu mp3 nou es va espatllar als tres dies. Alguna cosa em diu que aquell carregador que vaig comprar no acabava d'anar tan fi com caldria... nomes confio que els meus pares no hagin disposat de la garantia en la meva absencia. Per remeiar aquest gran buit musical (aqui nomes escolten tecno i altres merdes), i com que el concert d'Apocalyptica que hi haura sera malauradament despres de la meva marxa (veure aquells heviatas amb violoncels deu ser espectacular, pero que hi farem), abans d'ahir vaig comprar-li un mp3 de 2a ma a un turc. Resulta que no te radio i comenca a no sentir-se tan be com caldria. Pero ei! Eren 10 euros, tu...

Com deia, no he fet tantes coses com convindria tampoc. Patejar-me la ciutat ho he fet molt, aixo si. Sobretot amb el Dani, que va treure el cap aquest ultim cap de setmana, provinent del seu laboratori de freaks (on feia control de qualitat de xips... veient quin tipus de gent fa aquesta tasca entenc com sempre em toquen tots defectuosos) d'una ciutat impronunciable d'aqui a la vora. Ens va ploure molt. De fet la pluja va venir i se n'ha anat amb el Dani. Curios, oi? En tot cas vam caminar llargues estones i vam visitar el Pergamonmuseum, que es bastant xulo. Finalment he pogut contemplar la famosa porta d'Ishar. Es molt bonica, pero la "reproduccio" de l'entrada a Babilonia que han muntat al voltant no acaba de colar. Pero si, sens dubte el Pergamonmuseum val la pena. Ara quan acabi d'escriure aquestes bestieses enfilare cap a la Neue Nationalgalerie a veure quadres, tot i que me n'acabo d'adonar que tothom que conec ha marxat ja de l'escola en aquesta estona... sembla que em tocara anar-hi sol. La gent es bastant simpatica, tot i que no he trobat cap grup aixi estable com l'any passat (i amb la qui mes em feia ha marxat avui de volta cap a Torino, o com es digui en italia). Que hi farem. Almenys hi ha una catalana independentista a la classe, i aixo sempre ajuda. Es curios com el Dani (ell m'ho va assenyalar) sempre es troba catalans botiflers i jo en canvi catalans indepes. Suposo que la traicio d'anar a la Seleccio Espanyola d'Escacs ja et proporciona una aura espanyolista i miserable.

Mes coses... el museu dels jueus interessant tambe, pero la Merce no para d'insistir que tambe vagi un dia a la Sinagoga, i temo tenir un empatx de tot el que seria la cultura del Poble Elegit. Ja veurem. Tambe vull anar al Zoo, que diuen que esta molt be. No se si es referien a viure-hi o visitar-lo, pero en principi estic obert a les dues alternatives. Segur que menjo millor que ara almenys... qui pot dinar quan li posen classe de 14h a 17.15h? Es letal. Per cert, si aneu a alemanya i compreu al super, sobretot agafeu bosses de plastic ABANS de passar per caixa. Resulta que tambe es paguen, i si et quedes amb un carregament de menjar a la porta i res amb que dur-lo quedes com un autentic subnormal. Aixo li va passar a una 3a persona que no soc jo. Tambe he pogut comprovar que el meu alemany es totalment lamentable. La cara d'idiota que se li posa a la gent quan els parlo es prova suficient.

En tot cas... hora d'anar plegant. Dijous es dia de museus (obren fins les 22h) aixi que vaig a culturitzar-me un ratet. Ah, i una altra cosa: si a Alemanya en un bar us posen una cervesa de color verd, no es que sigui el pixat del senyor Spock, es una cosa que se'n diu "Frauens Bier" (cervesa de senyores vaja). A un amic meu de brasil li van recomenar el barman el primer dia. Despres es va adonar que allo no era precisament un compliment... merda, es aqui darrere. I crec que enten el que estic escribint. Be, ja tinc algu amb qui anar al museu, si sobrevisc aquests minuts.

Us deixo. No us oblideu d'escriure als comentaris per fer-me sentir important i sobretot per dir-me com us va (en especial els aprenents a monitors, una branca del coneixement teoric que deu ser fascinant). Auf wiedersehen.