Universitat Autònoma de Barcelona
Dilluns 18 de setembre de 2006. Em vaig llevar a les 7.50h del matí. Era molt d'hora, estant jo acostumat a l'horari estiuenc, però em, llevava amb bon motiu: l'universitat acabava de començar. Després d'agantar durant llargs minuts els comentaris de la senyora de fer feines, que giraven entorn al poc agradable tema "per fi aquest paio fot el camp de casa mentres netejo" (i això que ella és la que posa Radio TeleTaxi a tot drap... "zi quieren un cushillo jamonero, ecushen el programa de Justo Molinero...") vaig agafar el tren de les 8.29h. Just com m'havia proposat.
Un cop a la UAB, però, les coses van deixar d'anar just com jo me les havia proposat: després de rondar perdut per el campus durant 25 minuts (i per tant fent tard com sempre) vaig aconseguir localitzar al mapa la meva posició. Sabent on volia anar i on era jo, ràpidament vaig descobrir que em trobava en el punt més allunyat possible de l'Escola Tècnica Superior (però remota) d'Enginyeria. Fart de tot plegat, em vaig disposar a donar la volta a la UAB i circular pelseu perimetre carretera a través fins a trobar la meva facultat. I excepte el detallet que vaig enfonsar el peu en un bassal de merda, ho vaig aconseguir. Però havia estat en va: al arribar, un cartell penjat a la porta d'entrada anunciant: "Sessió d'introducció a les 11h". Maleïnt per la meva bona sort habitual, vaig aconseguir tornar-me a centrar en el que era important i tenir ben localitzada la facultat. Després de tot, la universitat començava a les 11h.
O potser no: després d'horeta i mitja d'explicacions sobre la biblioteca i altres tipus de residus de mitjana i baixa activitat ens van enviar de nou cap a caseta. Un dia perdut. Però l'endemà haviem de ser allà a les 9h: la universitat finalment començava. Malauradament, després de la classe d'introducció de Càlcul també vaig ser retornat a la meva llar: la presentació als altres grups s'havia de fer durant la meva classe d'Algorismes i Programació, que havia estat cancel·lada. També va ser cancel·lada la classe d'electrònica del dia següent. La universitat no començaria fins dijous a les 11h, ja que no tenia classe pel matí. Vaig arribar el dijous en qüestió just a temps de fer un petit repàs de fòrmules de física ja estudiades, i vaig ser capaç de no dormir durant 5 minuts sencers de la classe d'"Ètica per a les TIC". Tot un rècord. Però tot això eren tonteries, no autèntic contingut: la universitat començaria de debò divendres.
I efectivament, avui m'he presentat allà per les meves classes de Càlcul i Àlgebra Lineal. Malauradament, tot el que hem fet a classe ja ho sabia, aixi que res de nou. Ara només cal passar-s'ho bé per la Mercè, perquè resulta que dilluns no hi ha classe. Però bé, només cal esperar que arribi dimarts. És el dia que començo la universitat.